Aprenentatges i reflexions envers els projectes de millora

Després d'haver vist les diferents presentacions de les companyes, tant d'Eivissa com de Mallorca i Menorca, podria dir que m'he quedat amb un bon gust de boca i amb ganes de saber-ne més. Tot i que la majoria de projectes han vengut donats pel propi centre el procés que s'ha dut a terme per a realitzar el pla de millora està molt ben definit. La majoria de grups o parelles s'han plantejat en primer lloc quines eren les necessitats del centre a través de les seves mancances o punts febles. Un cop vistes aquestes deficiències s'han plantejat una sèrie d'objectius per tal de poder millorar la situació i així poder iniciar un projecte que, a través d'una temporització, permetrà anar incloent aquestes propostes de manera gradual. Així doncs, podem veure que el projecte de millora es desenvolupa en major o menor grau de la mateixa manera en tots els centres. 

També m'ha semblat molt interessant la varietat de propostes. Tenia la sensació que, en general, les propostes que venen donades són molt més tancades i no permeten desenvolupar tan bé la creativitat, però he pogut veure que no ha estat així. La majoria de propostes són molt interessants. Algunes no me les hauria imaginat mai i he cregut oportú, fins i tot, apuntar-les en una llibreta per tenir-les per si, més endavant, em poguessin servir en la meua futura tasca com a docent. Algunes d'aquestes propostes són el de "Gaudim i aprenem a través de l'experiència musical" i "Senyora Poesia". M'han semblat fantàstiques, tant per la original idea com pel contingut. No tenc tanta informació com voldria sobre el projecte, però almenys em quedo amb la idea i amb la possibilitat de desenvolupar-les si mai tinc la oportunitat.

La majoria de plans de millora que hem pogut veure es podrien adaptar a qualsevol escoleta o escola. Són propostes genèriques, però molt ben tractades, que resultarien una bona eina per als centres. Imagino que depenent de la tipologia de centre, unes s'adaptarien millor que d'altres, però totes tenen un grau d'innovació que, de segur, seria interessantíssim introduir en qualsevol centre. En el meu cas, a l'escoleta on estic, tenen en marxa des de fa molts anys diferents projectes molt relacionats amb propostes d'exploració i experimentació. Aquests són, de fet, uns dels principals trets que defineixen la filosofia de l'escoleta. Per això, un projecte d'innovació que s'hi podria dur a terme i seria molt interessant per renovar la proposta seria el pla de millora dels laboratoris. D'aquesta manera s'inlcourien nous materials i noves propostes a través de les quals l'escoleta podria anar ampliant el seu "repertori". M'ha semblat una de les propostes que millor s'adaptaria a l'escoleta on realitzo les pràctiques.

Per altra banda, un dels temes que crec que ens causa més mal de caps és l'avaluació. Les propostes en general (hi incloc la meva), tenen uns objectius i uns plans d'acció força definits (bones idees, temportalizació, reforçament pedagògic, etc.) però l'avaluació no està tan definida. I penso que és normal, perquè encara no estem avesades a emprar tèniques per dur a terme aquest procés. Així mateix, la majoria de nosaltres hem estat avesades a un sol tipus d'avaluació: la final numèrica. Ens és difícil, per exemple, avaluar un procés llarg en el temps, reformular la proposta quan no ha sorgit correctament, avaluar les pròpies capacitats, proposar noves sortides... Sempre m'ha semblat molt complicat i és un dels aspectes que penso que hauríem de treballar més. Tenim una concepció de l'avaluació equivocada, i és que hauríem d'avaluar per a millorar, no per a qualificar. Em sorgeixen molts de dubtes entorn aquest tema, sobretot quan es tracta d'avaluar un projecte. Intento formular-me algunes preguntes que m'ajuden a distanciar-me una mica més i a veure amb objectivitat com es pot dur a terme aquest procés: què ha sortit bé? què no ha sortit tan bé? què es pot millorar? amb quins entrebancs t'has topat? com valores la teva tasca en el projecte? No és gens fàcil avaluar les pròpies tasques, però és una qüestió de pràctica i d'anar-s'hi acostumant. Segur que poc a poc podrem anar millorant aquest aspecte.

Un dels altres temes que m'ha semblat interessant és la varietat de projectes que hi ha. Aixo sí, n'hi ha un que és com el que estem realitzant nosaltres i m'ha agradat molt poder comprar les nostres propostes amb les seves. Es tracta del projecte de millora del pati. Les propostes que han fet les nostres companyes de Menorca (si no m'equivoco) són força diferents a les nostres. Un dels seus objectius en el pla de millora és el de disminuir els conflictes entre infants. M'ha semblat interessantíssim perquè en cap moment havia caigut en aquesta possibilitat. Em falten dades per poder anarlitzar bé la seva proposta, però la idea de considerar la resolució de conflictes entre els infants a l'hora del pati és un senyal que s'estan tenint molt en compte els aspectes emocionals i de convivència dels escolars. Així mateix, les propostes que fan són molt boniques i les podriem extrapolar al nostre projecte, com per exemple la pissarra a la paret i el rocòdrom, molt interessants. L'espai amb teles del qual parlen, curiosament és també una de les nostres propostes. O si més no, molt semblant, ja que hem dissenyat un espai amb una hamaca de tela i decoracions que pengen dels arbres també fetes amb tela, tant per oferir intimitat com valor sensorial als materials.

A tall de conclusió m'agradaria dir que la majoria de propostes presentades són molt originals i responen molt bé a la tipus de filosofia educativa que hem pres com a bandera de la nostra pràctica: el constructivisme. Totes ofereixen als infants la possibilitat d'experimentar amb materials, de trobar un espai i una manera de fer pròpies, i totes amb la finalitat de millorar tant la pràctica educativa com les capacitats dels infants. Sens dubte estic desitjant veure paleses tots aquests projectes, que de segur seran un èxit.

Projecte de millora de l'escoleta: el pati

Ara que hem entregat el primer treball del Pràcticum ja ens podem dedicar exlusivament al projecte de millora del centre. En el nostre cas, estem preparant un projecte sobre el pati. 

La veritat és que el pati del centre no està malament, però potser hi manquen una sèrie d'elements que intentarem anar introduint al llarg del darrer trimestre per intentar que sigui un espai complet en quan a estímuls i joc.

A més, ens hem posat d'acord amb l'altra companya de pràctiques que hi ha al centre, na Imma, que ve del mòdul. Ella encara no ha fet les primeres entregues i va una mica més atabalada, però li hem dit que no es preocupi, que ja anirem fent.

Els matins, de 8 a 9 tenim una hora lliure per dedicar-la a preparar feinetes de la universitat. Ens juntem les tres en una aula i cerquem recursos i propostes que ens agradaria afegir al projecte de millora. Per ara, tenim pensat preparar alguns materials sensorials, com ara mòbils als arbres realitzats amb objectes reciclats. Ja hem fet les primeres proves i n'estem molt orgulloses.

Així mateix, també volem que el pati sigui un lloc important per al desenvolupament del joc simbòlic. Tot i que hi ha una caseta de plàstic, pensem que és molt petita per a tots els nens i nenes de l'escoleta i que, a més, les activitats que s'hi poden realitzar són molt limitades, per tant, volem crear un espai amb una tauleta i unes cadiretes fetes amb troncs d'arbres perquè els infants puguin seure's, jugar a cambrers, esmorzar, etc. 

També volem fer uns laberints amb rodes de tractor, mig enterrades a l'arener o bé, disposades de manera que hi puguin saltar per sobre.

També hem pensat crear un laberint amb jardineres i plantes fortes, que aguantin el pas de les estacions. El pati només té gespa, així que ens agradaria donar-li una mica de color. La directora ens va dir que d'hort no en volien perquè després ningú se'n volia fer càrrec, però en canvi, sí que ens deixen comprar testos i plantar flors. 

Na Imma, que treballa de vegades amb la companyia de Foc i Fum, ens ha dit que els demanarà una tela elàstica per penjar dels arbres com si fos una hamaca o bé perquè s'hi puguin penjar. És flexible i apta per a ús infantil, així que és una proposta molt original perquè els infants puguin realitzar jocs psicomotrius com els balanceig i el jocs d'amagar-se, etc.

Així mateix, la directora del centre ens va dir que es podien posar diners per a aquest, projecte. No gaires. Tampoc tenim gaire en compte això perquè prou justos van de pressupost, així que intentarem fer-ho tot amb material reciclable. 

Hem trobat moltes propostes en llibres editats per Guix i en algunes revistes d'Infància, així que sembla que es comença a perfilar tot una mica. Ara ens toca posa'ns-hi de valent, que cada cop queda menys temps...

3 maig el pati-

View more PowerPoint from Koalita86

Reflexió sobre les pràctiques

Sembla mentida, però ja estem a més de la meitat de les pràctiques. Quan vaig començar la carrera veia molt llunyà el tercer curs i les pràctiques. I ara ja no queda res per acabar-les. El temps passa molt de pressa.

La meva experiència està essent, per ara, bastant bona. Estic satisfeta d'haver pogut triat el grup-classe que jo volia. Vaig escollir la classe dels nadons perquè no tenia cap tipus d'experiència amb infants tan petits. Sí que he treballat durant anys amb nens d'entre 3 i 6, però mai tan petits. Tenia ganes de poder veure quines diferències hi ha entre unes edats i unes altres, sobretot, pel que fa a la dinàmica de classe.

Al principi, he de reconèixer, que vaig esser molt prudent. Vaig arribar a la classe dels bebès amb timidesa, però també admiració. Sempre havia volgut veure com es treballa a una classe amb infants tan petitons. Sentia que jo era algú estrany dins la classe. Els nens i nenes han establert un vincle molt fort amb l'educadora del grup i ha estat complicat, per a mi, poder-los demostrar confiança i seguretat. A més, sempre he intentat tenir molt de respecte pels ritmes de la classe, ja que sóc jo qui s'hi havia d'adaptar i no a l'inrevés. Les primeres setmanes les meves intervencions van ser bàsicament col·laboratives, sempre intentant demostrar iniciativa en les accions. Des del primer dia que vaig arribar he fet canvis de bolquers, he donat esmorzars, he posat a dormir els infants... En tot moment he volgut mostrar-me com una persona disponible dins l'aula, però amb prudència, perquè tenia por de trepitjar les funcions de la mestra i no volia que pensés que em prenia massa llibertats. 

Ara me moc més lliurement dins l'aula, tinc les coses més per mà i sento que s'ha establert un vincle amb els infants de l'aula. Encara que només hi estigui uns mesos un dels objectius principals per a mi era el de poder ser una figura de referència per als infants de classe, i crec que, en certa mesura, ho estic aconseguint. Pot semblar banal el que diré, però et fa sentir feliç veure que un infant ve als teus braços quan plora o sentir que una nena ja s'ha après el teu nom i et crida. Per a mi, això és molt important, perquè és una demostració que, potser, el que he fet no està tan malament. Des del meu punt de vista, la creació d'un bon vincle és un dels objectius més importants el primer curs de l'escoleta: és la base per a l'establiment de properes relacions i cal que el procés d'adaptació es dugui a terme amb delicadesa i respecte, tant cap a l'infant com cap a les famílies. M'hauria agradat molt poder veure com es duu a terme aquest procés. Espero tenir la oportunitat de veure-ho abans de començar la meva tasca docent perquè voldria estar preparada per al moment. 

Un sempre dubta de les seves capacitats i és normal preguntar-se allò de "se'm donarà bé?", "m'agradarà estar a una escoleta?", "serveixo per això?"... A mi, m'ha passat. I crec que no és un mal senyal, ja que és una manera de reflexionar sobre la teva pròpia pràctica i de preguntar-te a tu mateix si consideres que estàs fent una feina ben feta. Crec que tothom s'hauria de preguntar això en algun moment de la seva carrera. De vegades s'han de prendre decisions difícils i triar un o altre camí. Per això no ens hem d'enganyar a nosaltres mateixos. Hem de ser sincers i considerar la nostra tasca com quelcom molt important: educar.

Em sento a gust al centre. Ens han acollit molt bé i l'equip educatiu ha dipositat molta confiança en nosaltres i  en la nostra pràctica. Ens donen molta llibertat a l'hora d'actuar, prendre decisions i dir la nostra. Compten amb la nostra opinió i les nostres idees, i això és molt important perquè un se sent acollit.

Per ara està essent una experiència que qualificaria de molt bona i molt enriquidora, tant per les coses bones com per les que no ho són tant. De tot s'aprèn. Així que el que ara em queda es continuar endavant i començar a dissenyar activitats programades per al projecte d'aquest semestre. És el que em queda per fer i potser m'està costant una mica perquè sento que em falta experiència. Però bé, si l'activitat em surt malament, hauré d'esbrinar on m'he equivocat i intentar-ho fer millor a la pròxima. També faré una rotació i canviaré d'aula uns dies. M'agrada la idea perquè tinc ganes de veure què es cou a les altres classes i quina és la seva dinàmica així com conèixer un altre estil docent.

Espero que tot segueixi tan bé com fins ara.

El projecte de la interculturalitat: la maleta viatgera i les safates d'experimentació

Al llarg del curs escolar, a l'escoleta, es duen a terme diferents projectes: un per cada trimestre. El primer i tercer trimestre cada aula realitza el projecte que tria la tutora, però el segon, es realitza un projecte comú de centre, a través del qual es cerca la col·laboració i la participació activa de les famílies.

Així doncs, enguany, es va decidir treballar la interculturalitat, i és que l'amalgama cultural que conformen tots els membres de la comunitat educatives i els infants i les seves famílies resulta molt enriquidora per a tots. Per això, a l'inici del segon trimestre, es va realitzar una reunió entre l'equip docent de l'escoleta i totes les famílies per explicar-los les diferents activitats que s'anirien realitzant al llarg del semestre.

Quan jo i la meva companya de pràctiques vàrem arribar el projecte ja estava engegat des de feia més d'un mes i vàrem trobar-nos una escoleta viva, amb unes senyes d'identitats molt definides i amb una participació molt activa per part de totes les famílies dels infants.

A l'entrada de l'escoleta, al passadís principal, hi ha un mural on es reflecteixen diferents cultures del món, on els pares i mares han aportat fotografies, collage i muntatges artístics amb informació sobre diferents països i cultures del món. A més, hi ha una taula gran on les famílies i els nens i nenes han deixat objectes que mostren la seva procedència: llibres, instruments musicals, peces de roba, objectes de decoració...

A més, dins cada aula, també hi ha un espai dedicat a la interculturalitat, on els pares i mares van deixant objectes. A la meva aula, la classe dels peixets, hi havia instruments musicals d'Eivissa i de Brasil, murals amb fotografies d'Argentina i de pagesos eivissencs.

A més, durant aquest semestre, s'ha fet una proposta a nivell d'aula que m'ha semblat interessantíssima i que no puc deixar de comentar aquí perquè considero que té molt valor educatiu. Es tracta de la maleta viatgera. És una proposta en la qual la tutora del grup porta una maleta que té a casa seva i cada divendres la dóna a una família de l'escola juntament amb una carpeta de fundes de plàstic. La família, durant el cap de setmana, ha de preparar una petita explicació sobre els seus orígens, sobre els trets més destacables de la seva cultura, quan varen venir a viure a Eivissa, quins menjars típics els agraden, etc., i incloure-la dins de la carpeta. Així mateix, també poden ficar objectes significatius per a ells dins la maleta.

El papà de na G., que és de Brasil, ens va portar una maleta carregada de coses boniques. Va dur-nos instruments típics, com un birimbau, unes maraques fetes amb llavors de plantes, unes teles decoratives molt emprades a les cases de Brasilia i uns collarets artesanals. I com la mamà de na G. no va venir, va deixar coses d'Eivissa dins la seva maleta, ja que ella sí que és d'aquí. Va dur espardenyes, un tambor pagès, una flaüta típica... A més, el papà de na G. també ens va tocar una mica de música de capoeira i ens va explicar tot el que havien escrit a la carpeta: que és de Brasilia, que li agrada molt la feijoada (un menjar típic d'allà), que els infants saben ballar capoeira des de ben petits, que les platges de Brasil són precioses...


La mamà de na S. és d'Argentina i ens va portar un pastís típic del seu país fet amb codonyat. També ens va portar tots els estris per preparar un bon mate i ens va expliar els seus secrets. Així mateix, ens va explicar els orígens de la seva família: russos, alemanys, italians, etc. Ens vàrem quedar al·lucinats. La mare de na S. tenia una besàvia índia que va fugir amb un cavall d'una tribu que l'havia segrestada. Ens va encantar la història.

Tots els pares han participat activament en aquesta activitat. I si els era impossible assistir a l'escoleta perquè feien feina, enviaven els avis o els tiets. Així que es pot veure la implicació de les famílies en general, no només dels pares i mares.

També s'han realitzat activitats d'experimentació amb productes alimentaris típics d'altres llocs a la classe dels nadons. Hem experimentat amb safates que contenien fideus xinesos, arròs, cuscús, sèmola, cafè, curri, etc. Els infants han gaudit moltíssim perquè se'ls ha donat molta llibertat a l'hora de manipular amb els diferents elements, sense privar-los de l'experimentació bucal, molt significativa en aquest projecte.

Amb aquest projecte hi ha un important treball de disseny i organització. Les estratègies d'intervenció que s'han emprat ajuden els infants a construir la seva identitat, tant individual com grupal, i ajuden a formar-se una imatge de si mateixos i de tot el que els envolta a través d'una visió molt àmplia de la interculturalitat.

La cloenda del projecte es va realitzar el dissabte 6 de maig, amb una festa que s'organitzà amb la participació de totes les famílies, que dugueren menjar típic, oferiren espectacles i donaren suport en tot moment a l'equip educatiu. Ha estat una experiència fantàstica que he documentat amb precisió per poder-la recuperar quan, algun dia, sigui mestra. Val la pena.

DAFO

A NIVELL DE CENTRE (FO)

FORTALESES

• Potenciació de l'autonomia dels infants. Aquest és, segons el PEC, un dels aspectes principals pel que fa al desenvolupament de les diferents capacitats dels infants. A més, tal com s'explica al currículum, un dels objectius primordials del període 0-3 és "adquirir progressivament autonomia en les activitats habituals i en l’organització de les seqüències temporals i espacials quotidianes"

• Sensibilització multicultural i plurilingüista. En aquest segon trimestre es va decidir fer un projecte comú entre tots els nivells basat en la interculturalitat, ja que en aquesta escola s'acullen a un gran nombre de famílies immigrants. Per això, pensaven que era important conèixer les diferents cultures de les famílies de l'alumnat i que d'alguna manera es sentissin acollits com a "casa seva". Dins en centre podem trobar senyes d'aquest projecte.

• Activitats en el pla d'acollida dels infants.

• Activitats heterogènies. Durant 6 setmanes, tots els dijous s'ha realitzat una activitat heterogènia. Aquesta està basada en l'experimentació amb aliments de països diversos (es troba dins la programació de la interculturalitat). 

• Assignació del personal en el nivell amb criteris educatius (acompanyament). Els infants que comencen l'escoleta als 6 mesos tenen la mateixa tutora fins que acaben. S'estableix un profund vincle entre infant i educadora, sense oblidar també les famílies, que juguen un paper molt important al llarg dels anys que dura aquest període. L'educadora té la possibilitat d'adaptar molt millor la seva pràctica educativa a les necessitats dels infants, ja que té la possibilitat de conèixer-los en profunditat i seguir molt de prop la seva evolució.

• Bona organització espais. Dins el centre trobem tots els espais (aules, menjador, pati..) amb molt bona accessibilitat. A més a més, destacar la comunicació que hi ha entre totes les aules. Aquestes, comparteixen un espai de pati que no es troba a l'aire lliure (perfecte pels dies de pluja i fred). Es troba tancat per persianes les quals permeten dividir o juntar l'espai desitjat. A sota, podeu veure els plànols del centre: l'entrada principal i un passadís que comunica totes les aules del cente. La cuina, el menjador i la bugaderia es troben situats a l'altre extrem de l'escoleta. Podríem dir que el disseny de l'espai, arquitectònicament parlant, permet una bona comunicació entre tots els espais del centre i afavoreix les relacions entre les diferents persones que hi conviuen.

OPORTUNITATS

• Implicació i participació de les famílies en els projectes de l'aula. Durant aquest trimestre s'ha realitzat una activitat anomenada "La maleta viatgera". Els pares dels infants han escollit un dia de la setmana i junt al seu fill han mostrat a la resta de la classe la seva història, d'on provenen i les coses típiques del lloc d'origen. 

• Serveis comunitaris aprofitats. Prop del centre trobem el poliesportiu, el qual utilitzen els alumnes del centre per realitzar la psicomotricitat. 
• Els voltants del centre ofereixen diferents oportunitats d'aprenentatge per als infants. Hi ha un parc infantil a un centenar de metres de l'escoleta, on hi ha situada l'associació de veïns. Disposa, a més, de taules i bancs per poder menjar. Tanmateix és un espai que no han utilitzat mai i seria interessant realitzar una nova proposta educativa per tal de trobar-li alguna utilitat, a l'igual que el poliesportiu. 
• L'escoleta també es troba situada a un centenar de metres de dues de les escoles de primària del municipi: la concertada de Can Bonet i el CEIP Sant Antoni. Es realitzen diferents activitats conjuntes i es prepara el pas de l'escoleta a l'escola a través de visites i projectes compartits. Els espais de les escoles també es podrien utilitzar per realitzar activitats per als més petits.

                                                      A NIVELL D'AULA (FO)

FORTALESES

El rol de la mestra: treball d'aula i aspectes socioafectius

• La metodologia emprada per la mestra està basada en la lliure manipulació i experimentació. Permet als infants adquirir nous coneixements a través del joc lliure i l'exploració. Manté una actitud de respecte envers els infants de l'aula i podríem dir que el seu rol és d'obervador, mantenint en tot moment la mirada perifèrica i atenent les  diferents demandes dels infants.
• L'estil eduactiu de la mestra és flexible i respecta els ritmes i les necessitats dels infants, variant la programació diària si cal. Per exemple, si els infants tenen son i necessiten dormir suspén l'activitat posterior. Si els infants arriben a les 9 del matí amb gana, deixa el joc lliure per després de l'esmorzar.
• Estimula els alumnes en els seus hàbits i rutines diàries i els motiva a donar noves passes: rentar-se les mans, començar a menjar sols, caminar, etc.
• Sensibilització sociocultural i plurilingüística. Tal i com hem comentat més amunt, el centre realitza un projecte sobre la interculturalitat que es duu a terme a totes les aules del centre. Els infants de l'aula de nadons, també hi han participat a través de diferents activitats: experimentació amb aliments de diferents països, tast de fruites tropicals, el racó de la interculturalitat dins l'aula, la maleta viatgera (cada infant portava de casa coses relacionades amb la cultura del seu lloc d'origen i els pares venien a la classe a presentar-la i deixaven elements representatius: menjar, instruments, estris quotidians típics, etc.)
• Bona planificació de tots els projectes i activitats que es duran a terme al llarg del curs escolar, especificats en la Programació Anual.

OPORTUNITATS

• La participació de les famílies dels infants resulta decisiva al llarg del seu procés educatiu, per això, l'aula dels nadons està sempre oberta a les opinions i suggeriments dels pares i mares. Així mateix, en la majoria dels casos, participen en totes les activitats que se'ls proposa i inclús ells mateixos prenen la iniciativa si la situació ho permet.

El meu concepte d'infant

He de confessar que definir quin és el meu concepte d'infant em costa moltíssim. A més, per a mi, el concepte d'infant ha anat evolucionant, variant, sobretot amb l'adquisició de nous aprenentatges al llarg de la meva carrera com a estudiant d'Educació Infantil. Segurament quan vaig arribar no pensava en un infant tan capaç o tan competent com sé ara mateix que és. El meu concepte d'infant el relaciono directament amb l'autonomia. Els infants són capaços de fer el que sigui per si sols si se'ls acompanya de la forma correcta. Certament, quan són nadons, és complicat poder parlar d'aquest concepte, però si ens fixem en les activitats que realitza l'infant al llarg del dia, podrem veure com, passet a passet, cada dia va superant un esglaó més cap a la seva autonomia personal. El fet d'aixecar-se i caminar és un dels més significatius dins el camí cap a l'autonomia. L'infant aprén a desplaçar-se sol, sense l'ajuda de l'adult, i això li obri moltes portes per adquirir nous coneixements. Parlar és un dels altres moments significatius de la vida dels infants. L'infant aprén, a través de l'estimulació del seu voltant, a parlar, a expressar allò que sent, a demanar allò que desitja. 

A través d'aquests exemples intento explicar doncs, quin és el meu propi concepte d'infant: un infant capaç de comunicar-se, d'expressar-se, amb unes necessitats pròpies de la seva edat i de la seva persona (afectives, emocionals, de relació, intel·lectuals, etc), competent,... La llista no acabaria. Si bé és cert que al llarg de la història el concepte d'infant ha anat variant molt, ens trobem en un punt en el qual la infància és reconeguda com una etapa de vital importància i amb unes necessitats específiques, on el paper que adquireixen els infants passa per tenir uns drets propis que, malauradament, de vegades són ignorants. Per això és responsabilitat de la societat i dels governs i administracions en general vetllar perquè els nens i nenes puguin gaudir d'una infància  digna i feliç.

imatge

Una jornada a l'escoleta

El meu dia a l'escoleta comença a les 8 del matí. Fins les 9, la meua companya de pràctiques i jo aprofitem per posar-nos al dia amb temes de la universitat. Anem avançant feina de l'assignatura del Pràcticum i també de l'assignatura de Reflexió i Innovació Educativa. També aprofitem per revisar alguns documents de centre, com el PEC i la PGA, per anar agafant idees de cara a la nostra futura tasca docent.

Quan són les nou, anem a esmorzar. Tenim un quart d'hora per fer-ho. Anem a la cuineta del centre, on hi ha un petit menjador per al personal i allà podem preparar-nos el menjar tranquil·lament. En acabar, ens dirigim cap a les nostres aules.

Des de les 7'45 fins les 9'00 del matí es van rebent els infants a les diferents aules del centre. Quan arribo a la meva classe, encara van arribant alguns nens i nenes. Se'ls dóna la benvinguda i se'ls acull a l'aula. A més, aquest moment també s'aprofita per fer alguns intercanvis amb les famílies. Hi ha un espai per a la conversa, perquè els pares i mares puguin comentar alguna cosa a la mestra o a l'inrevés. La benvinguda es realitza fins les 9'30 del matí aproximadament, que ja és l'hora de l'esmorzar. La cuinera del centre porta l'esmorzar a la classe. S'asseu els infants a les cadiretes i, en primer lloc, se'ls dóna la fruita. A la classe dels bebès, que és on estic, acaben de començar a menjar aliments sòlids. Després de menjar-se una petita peça de fruita, se'ls dóna la papilla, també de fruita. L'esmorzar dura aproximadament mitja hora. Després, se'ls renta les mans i la careta i se'ls canvia el bolquer. Mentre es van rentant uns infants, els altres juguen a l'estora. Quan són les 10'30 se'ls posa a dormir. A alguns se'ls ha de fer companyia una estona, balancejar-los, etc. Quan s'han dormit, la mestra de l'aula i jo, aprofitem per fer altres coses relacionades amb activitats, projectes, etc.

Cap a les 11'30, normalment, es comencen a despertar els infants. Alguns es desperten abans de l'hora. Altres, poden estar dormint gairebé dues. Quan es van despertant, se'ls canvia de nou el bolquer si fa falta. Quan s'han despertat tots, es realitza l'activitat que hi ha programada per aquest dia o bé fan joc lliure. Si fa bon dia i la gespa del pati està eixuta, surten fora una estoneta. A vegades se'ls posa música a l'aula, se'ls treu la panera del tresor, etc.

A les 12'30 comencen a arribar els pares i mares per recollir els infants. Només hi ha una nena que es quedi a dinar. Espero fins les 13'00 que hagi acabat de dinar i pregunto a la mestra de la classe si necessita ajuda. Si em diu que no, vaig al menjador i ajudo a donar el dinar a les altres classes. Els nadons tenen un horari diferent i a la una del migdia ja estic lliure, per dir-ho d'alguna manera. Així que aprofito per donar una mà a algun grup dels més grans per si ho necessita. Després del dinar, a les 13:30, ajudo a canviar bolquers i a rentar les mans als infants. A partir de les 13'45 aproximadament, comencen a arribar els primers pares.

A les 14:00, em trobo amb la meva companya i juntes agafem el cotxe per tornar cap a casa. No podria acabar aquesta entrada sense una reflexió final. Com haureu pogut veure, a l'escoleta, i més a la classe dels nadons, l'horari gira al voltant dels hàbits i les rutines, i és que el més important en aquesta edat és atendre les necessitats fisiològiques dels infants: la son, la higiene i l'alimentació. Per això, pot sermblar un horari molt tancat o que no ofereix espai per a activitats de caire més "lúdic". Una o dues vegades a la setmana es realitzen diferents activitats que s'encarrega de planificar la tutora i que estan relacionades amb el projecte de centre, que enguany és la interculturalitat. A més, durant les activitats de joc lliure hi ha espai per a la sorpresa, per a l'espontaneïtat, donant-se cada dia noves situacions d'aprenentatge que a l'observador poden costar de veure: un infant que comença a parlar, un infant que s'ha aixecat i s'aguanta de peu, un infant que ha estat capaç de menjar-se una petita peça de fruita... Poden semblar coses tan normals que passen desapercebudes, sovint, a l'ull de l'adult, però des de la mirada de l'infant, són nous reptes, noves fites, nous aprenentatges.




Imatges: 1, 2 i 3.

Acollida i primeres impressions

La presentació

Vaig visitar el centre el passat divendres. L'havia vist en una sortida a primer curs de carrera, però les sensacions no eren les mateixes. Semblava tot nou, com si comencés per a mi una nova etapa, un nou curs escolar. La directora ens esperava a mi i a la meva companya al seu despatx. Ens vàrem presentar i ella va fer el mateix. Jo estava molt emocionada, nerviosa, com si algú em fes pessigolles. Sentia que aquesta nova etapa que anava a iniciar a la meva carrera com a estudiant significaria molt per a mi. Ens varen ensenyar les aules, el menjador, el pati (on hem d'enfocar el nostre projecte), ens presentaren les educadores i educadors de l'escoleta... Tot feia olor de nou per a mi. Va ser una visita curta, però intensa. Sabíem que el dilluns ja no seria així. Hi havia dos aules lliures per a les practicants. La meva companya i jo ens posàrem d'acord de seguida: ella estaria al quart nivell; jo, al primer, amb els nadons.

Comença la setmana

En arribar, jo vaig conèixer la tutora de la meva classe. No l'havia pogut veure divendres perquè estava de baixa. Al principi, vaig pensar que la presentació havia estat freda, com si es quedés una mica sorpresa de la meva presència allà, però poc a poc aquesta impressió va anar canviant.

Quan entràrem a l'aula i els infants començaren a arribar, ens posàrem per feina. Jo pensava que els primers dies no faria res, que seria una simple observadora de la rutina dins l'aula, però per sorpresa i satisfacció meva, no ha estat així. Des del moment que vaig arribar, he donat el berenar als infants, he cambiat bolquers, he posat els nadons a dormir... I estic encantada! Sort que hi ha moltes coses per fer perquè no tinc ganes d'aturar-me.

El que més m'ha sobtat a la classe dels nadons és que tota la feina es realitza al voltant de l'adquisició d'hàbits i rutines. Les activitats són quelcom una mica extraordinari. La idea que jo tenia no era aquesta, però començo a entendre com funciona tot i per què. No puc dir que em sentís decepcionada per veure que les propostes estaven molt limitades i que "gairebé no fan res". Imagino que és normal, mai havia treballat amb infants tan petits. No tenia gairebé cap coneixement envers la feina amb nadons. Tinc la sensació que la carrera està més enfocada a l'etapa 3-6. Potser és una sensació meva, però m'he trobat que no tenia ni idea de què es feia en una aula de bebès. Ara és quan començo a comprendre moltes coses, com la importància del canvi de bolquers, l'autonomia personal, la lliure manipulació de diferents elements... Ara ho veig!

Sé que és aviat per parlar perquè només duc tres dies, però estic contenta a la classe que m'ha tocat. Al principi la meva companya i jo semblàvem unes "intruses" dins l'escoleta, però ara ja ens coneix tothom, els educadors ens criden pel nostre nom, i això significa que saben qui som i què fem allà. Compartim opinions, parlam, ens relacionam amb les famílies... Jo diria que em començat amb molt bon peu. Esperem que segueixi així.

La mestra que vull ser

Aquesta és la resposta que vaig donar a primer de carrera quan em van preguntar, després de llegir el llibre Va de mestres, quina mestra volia ser. La meva idea des de llavors no ha canviat gaire. Segueixo pensant que no hi ha un mestre ideal, igual que no hi ha cap persona ideal, cap lloc ideal o cap menjar ideal. La paraula ideal és simplement un concepte mental, que rau en la fantasia humana i que, per extensió, defineix allò perfecte. Què vol dir ser un mestre perfecte? Segurament, cadascú de nosaltres pensarà quelcom diferent, encara que hi ha una sèrie d'idees en les que estarem d'acord. Els primers dies a l'aula han estat fantàstics i he pogut aprendre moltes coses. Considero que la feina de la mestra amb els nens i nenes és excel·lent. S'assembla moltíssim al tipus de mestra que voldria ser: pacient, treballadora, afectuosa, responsable. Es posa sèria quan l'ocasió ho mereix i fa riure els infants quan ho necessiten. Mai diu una paraula més altra que l'anterior ni es posa nerviosa quan, a l'hora de la migdiada matinal, hi ha tres infants que ploren. Domina la situació (fruit de l'experiència també) amb molta serenor, atenent les necessitats de cadascun dels infants que hi ha dins l'aula. En aquestes dues setmanes he après molt, però encara en queda molt camí per recórrer i arribar a ser la mestra que desitjo ser algun dia.

"Sempre he tengut  la sensació que seré la mestra que no dóna abast. No ho dic perquè pugui ser una mestra incompetent, no! Sinó perquè la feina de mestre abraça tantes matèries i comporta tantes tasques que no sabré mai per on començar. M'he hagut de plantejar preguntes que mai se m'haurien acudit i he hagut d'imaginar problemes que no sabia ni que existissin. Si hagués de dir quin mestre de tipus vull ser, crec que em remetria a un dels diàlegs del llibre Va de mestres que fa referència a una pel·lícula, “Deliciosa Marta”. Marta va al psicòleg perquè té problemes personals. És cuinera i bona part de la sessió es dedica a explicar receptes al psicòleg en qüestió. Un dia, el psicòleg decideix fer una de les receptes que la Marta l'hi ha explicat però canviant-ne un ingredient. Quan l'ha feta, li demana a la Marta que la provi i que li digui què li sembla. Ella contesta que està bé però que no és excel·lent perquè no ha fet servir el sucre que li va dir. El psicòleg, bocabadat, li pregunta que com sap quin sucre ha fet servir, i ella contesta:-No puc saber quin sucre hi ha, però puc saber quin sucre no hi ha. És a dir, no sé què he de fer per ser una bona mestra, però sé què no he de fer.

Treballar amb nens no és una equació matemàtica amb un resultat exacte. Treballar amb nens és una llarga travessia, amb vents, onades, tempestes,... i la teva feina, al cap i a la fi, és ensenyar a aquests nens a capejar el temporal de la millor manera possible. El llibre també deia que la tasca bàsica del mestre és mirar si el nen va ben vestit, si menja i si a casa seva rep les atencions necessàries. No és tan fàcil. Quan arribi a les nou del de matí a classe tendré vint-i-cinc caretes adormides que em demanaran atenció, i no hem diran -Mestra, mira'm si vaig ben vestit i si he portat esmorzar! No. Mai m'ho diran això. Hem diran: -Mestra, tenc un problema. Mestra, avui estic trist. Mestra, saps què m'ha passat? Mestra, què ens ensenyaràs avui?

Tots i cadascun dels nens que formaran part d'aquesta classe de la qual jo un dia seré mestre seran diferents. Això suposa que tendran pares i mares diferents, cases diferents, potser vendran d'un lloc diferent, etc. I jo, els hauré d'ensenyar a conviure plegats, a aprendre de totes i cadascuna de les experiències personals i col·lectives, a respectar-se. Jo els acompanyaré en el seu creixement com a persones juntament amb els seus pares. Vull ser una mestra que ajudi, que escolti, que ensenyi, que aprengui, que dialogui. Vull ser una mestra carinyosa, atenta, divertida. Vull ser capaç d'empatitzar amb els nens per poder-los ajudar a solucionar els problemes més bàsics de la vida. Vull ser, simplement, una mestra que doni una abraçada al nen que plora i un petó al nen que cau jugant al pati.

Realment, ser mestre no és ensenyar allò que hi ha escrit a un llibre. Ser mestre és donar la mà al nen, despertar-li la curiositat perquè ell mateix aprengui i amollar-la quan ja sàpiga com fer-ho sol. Aprendre no és fa només durant la infància. S'aprén al llarg de tota la vida, però els primer anys són essencials, i són essencials perquè aprenem allò que essencialment ens fa humans: ser persones bondadoses, ser persones intel·ligents, ser persones felices. Em refereixo a ensenyar allò que està bé i allò que no, encara que de vegades resulti molt difícil; ensenyar a despertar la ment, a ser crítics i a voler saber més de tot i sempre; i a viure amb la felicitat com el nostre camí principal a la vida, no com la nostra meta. Perquè són aquests tres pilars tan bàsics allò que fan de l'educació una cosa tan complexa. No és fàcil. Però ningú m'havia dit que ho fos.

Per això, he triat ser mestra: per vocació. Perquè no em rendiré mai. Perquè sé que sóc capaç de fer totes aquestes coses encara que la vida em pegui mil cops. Perquè sé que, tot allò que faci, tendrà la seva recompensa. Perquè estic segura que no hi ha res més bonic en aquest món que imaginar que una mà a la que estàs ensenyant a escriure, un dia, potser escriurà un llibre. Perquè una mà a la que estàs ensenyant a pintar, un dia serà la d'un artista. Perquè un nen a qui agafes en braços perquè ha caigut jugant a futbol, un dia serà esportista d'elit. Perquè no hi ha res més bonic a la vida que aixecar-see al matí i anar-se'n content a la feina. No és tothom que pugui sentir-se així, per això, crec que seré una privilegiada. Perquè podré treballar d'allò que m'agrada. Molta gent, em deia: això d'estudiar magisteri, quina tonteria! A la carrera no fan més que aprendre a cantar cançons i dir bajanades. Ara, cada cop que sento aquestes paraules encara estic més contenta de ser estudiant d'Educació Infantil. Pot semblar una mica estúpid el que diré però, d'alguna manera, és veritat: sento que sent mestra jo puc ser útil a la societat, i això em fa feliç. Em fa feliç perquè crec que se'm donarà bé i perquè sóc una persona que per a que les altres també ho siguin, sóc capaç de moure mar i terra. Perquè si sé que els meus nens estaran contents el dia de demà, jo em passaré fins la una de la nit organitzant una activitat. Perquè si sé que els meus nens m'agraïran per sempre que els ensenyi a llegir, sóc capaç de pintar la lletra “A” mil vegades a la pissarra, encara que només hi hagi un sol nen de vint-i-cinc que no ho ha entès. Sempre m'han dit que sóc una persona tossuda, i crec que és veritat. Més que tossuda, persistent. Sé que si em proposo una meta faré el que calgui per assolir-la. Sé que com a mestre, a vegades, els plans fallen. Però per això hem de ser els primers que, quan ens equivoquem, hem de saber rectificar. Perquè d'això tracta el fet d'educar: d'ensenyar a aixecar-se del terra quan un cau.

D'això va la vida, d'aixecar-te quan caus i de continuar endavant. De tornar a caure i tornar-te a aixecar. Mai deixes de caure a la vida, perquè mai deixes d'aprendre."

La Mestra Que Voldria Ser

View more PowerPoint from Any