dimecres, 18 d’abril de 2012

El projecte de la interculturalitat: la maleta viatgera i les safates d'experimentació

Al llarg del curs escolar, a l'escoleta, es duen a terme diferents projectes: un per cada trimestre. El primer i tercer trimestre cada aula realitza el projecte que tria la tutora, però el segon, es realitza un projecte comú de centre, a través del qual es cerca la col·laboració i la participació activa de les famílies.

Així doncs, enguany, es va decidir treballar la interculturalitat, i és que l'amalgama cultural que conformen tots els membres de la comunitat educatives i els infants i les seves famílies resulta molt enriquidora per a tots. Per això, a l'inici del segon trimestre, es va realitzar una reunió entre l'equip docent de l'escoleta i totes les famílies per explicar-los les diferents activitats que s'anirien realitzant al llarg del semestre.

Quan jo i la meva companya de pràctiques vàrem arribar el projecte ja estava engegat des de feia més d'un mes i vàrem trobar-nos una escoleta viva, amb unes senyes d'identitats molt definides i amb una participació molt activa per part de totes les famílies dels infants.

A l'entrada de l'escoleta, al passadís principal, hi ha un mural on es reflecteixen diferents cultures del món, on els pares i mares han aportat fotografies, collage i muntatges artístics amb informació sobre diferents països i cultures del món. A més, hi ha una taula gran on les famílies i els nens i nenes han deixat objectes que mostren la seva procedència: llibres, instruments musicals, peces de roba, objectes de decoració...

A més, dins cada aula, també hi ha un espai dedicat a la interculturalitat, on els pares i mares van deixant objectes. A la meva aula, la classe dels peixets, hi havia instruments musicals d'Eivissa i de Brasil, murals amb fotografies d'Argentina i de pagesos eivissencs.

A més, durant aquest semestre, s'ha fet una proposta a nivell d'aula que m'ha semblat interessantíssima i que no puc deixar de comentar aquí perquè considero que té molt valor educatiu. Es tracta de la maleta viatgera. És una proposta en la qual la tutora del grup porta una maleta que té a casa seva i cada divendres la dóna a una família de l'escola juntament amb una carpeta de fundes de plàstic. La família, durant el cap de setmana, ha de preparar una petita explicació sobre els seus orígens, sobre els trets més destacables de la seva cultura, quan varen venir a viure a Eivissa, quins menjars típics els agraden, etc., i incloure-la dins de la carpeta. Així mateix, també poden ficar objectes significatius per a ells dins la maleta.

El papà de na G., que és de Brasil, ens va portar una maleta carregada de coses boniques. Va dur-nos instruments típics, com un birimbau, unes maraques fetes amb llavors de plantes, unes teles decoratives molt emprades a les cases de Brasilia i uns collarets artesanals. I com la mamà de na G. no va venir, va deixar coses d'Eivissa dins la seva maleta, ja que ella sí que és d'aquí. Va dur espardenyes, un tambor pagès, una flaüta típica... A més, el papà de na G. també ens va tocar una mica de música de capoeira i ens va explicar tot el que havien escrit a la carpeta: que és de Brasilia, que li agrada molt la feijoada (un menjar típic d'allà), que els infants saben ballar capoeira des de ben petits, que les platges de Brasil són precioses...


La mamà de na S. és d'Argentina i ens va portar un pastís típic del seu país fet amb codonyat. També ens va portar tots els estris per preparar un bon mate i ens va expliar els seus secrets. Així mateix, ens va explicar els orígens de la seva família: russos, alemanys, italians, etc. Ens vàrem quedar al·lucinats. La mare de na S. tenia una besàvia índia que va fugir amb un cavall d'una tribu que l'havia segrestada. Ens va encantar la història.





Tots els pares han participat activament en aquesta activitat. I si els era impossible assistir a l'escoleta perquè feien feina, enviaven els avis o els tiets. Així que es pot veure la implicació de les famílies en general, no només dels pares i mares.

També s'han realitzat activitats d'experimentació amb productes alimentaris típics d'altres llocs a la classe dels nadons. Hem experimentat amb safates que contenien fideus xinesos, arròs, cuscús, sèmola, cafè, curri, etc. Els infants han gaudit moltíssim perquè se'ls ha donat molta llibertat a l'hora de manipular amb els diferents elements, sense privar-los de l'experimentació bucal, molt significativa en aquest projecte.





Amb aquest projecte hi ha un important treball de disseny i organització. Les estratègies d'intervenció que s'han emprat ajuden els infants a construir la seva identitat, tant individual com grupal, i ajuden a formar-se una imatge de si mateixos i de tot el que els envolta a través d'una visió molt àmplia de la interculturalitat.

La cloenda del projecte es va realitzar el dissabte 6 de maig, amb una festa que s'organitzà amb la participació de totes les famílies, que dugueren menjar típic, oferiren espectacles i donaren suport en tot moment a l'equip educatiu. Ha estat una experiència fantàstica que he documentat amb precisió per poder-la recuperar quan, algun dia, sigui mestra. Val la pena.



1 comentari:

  1. Personalment he trobat força interessant aquesta proposta per molt motius. El primer a destacar seria la forma idònia de treballar la identitat de forma tan significativament pels nens, doncs a banda de conèixer millor les seves arrels i les dels seus familiars ho podran fer a través d’una persona molt estimada (un membre de la seva família) que acudeix a l’aula i fa sentir així a l’infant protagonista per un dia. A més a més, al fer-ho de la mà d’un membre de la família, penso que aquesta adquireix un significat emotiu i més especial pels infants, ja que comparteixen aquest moment d’elaboració de la maleta viatgera amb les famílies i de conversa.

    A més a més, m’ha agradat molt la manera en la qual han enllaçat una activitat tan adient per aquestes edats com pot ser la manipulació de diferents materials provinents dels diferents països. Penso que és una gran manera de contextualitzar i donar-li sentit, significativitat i coherència a les activitats.

    A tall de conclusió, m’agradaria destacar les virtuts d’aquesta proposta, doncs penso que és molt important conscienciar als infants des de ben petits de la riquesa que suposa conviure amb persones de distintes cultures, entenent una oportunitat per créixer com persones, obrir la mentalitat per comprendre que existeixen un gran nombre de cultures distintes, maneres de fer, de viure i d’entendre el món gràcies a les quals podem aprendre molt, a més a més penso que és un bon mode de lluitar contra els prejudicis i les discriminacions ètniques i socials (una de les deu noves competències per ensenyar segons Philippe Perrenoud).

    ResponElimina