Acollida i primeres impressions

La presentació

Vaig visitar el centre el passat divendres. L'havia vist en una sortida a primer curs de carrera, però les sensacions no eren les mateixes. Semblava tot nou, com si comencés per a mi una nova etapa, un nou curs escolar. La directora ens esperava a mi i a la meva companya al seu despatx. Ens vàrem presentar i ella va fer el mateix. Jo estava molt emocionada, nerviosa, com si algú em fes pessigolles. Sentia que aquesta nova etapa que anava a iniciar a la meva carrera com a estudiant significaria molt per a mi. Ens varen ensenyar les aules, el menjador, el pati (on hem d'enfocar el nostre projecte), ens presentaren les educadores i educadors de l'escoleta... Tot feia olor de nou per a mi. Va ser una visita curta, però intensa. Sabíem que el dilluns ja no seria així. Hi havia dos aules lliures per a les practicants. La meva companya i jo ens posàrem d'acord de seguida: ella estaria al quart nivell; jo, al primer, amb els nadons.

Comença la setmana

En arribar, jo vaig conèixer la tutora de la meva classe. No l'havia pogut veure divendres perquè estava de baixa. Al principi, vaig pensar que la presentació havia estat freda, com si es quedés una mica sorpresa de la meva presència allà, però poc a poc aquesta impressió va anar canviant.

Quan entràrem a l'aula i els infants començaren a arribar, ens posàrem per feina. Jo pensava que els primers dies no faria res, que seria una simple observadora de la rutina dins l'aula, però per sorpresa i satisfacció meva, no ha estat així. Des del moment que vaig arribar, he donat el berenar als infants, he cambiat bolquers, he posat els nadons a dormir... I estic encantada! Sort que hi ha moltes coses per fer perquè no tinc ganes d'aturar-me.

El que més m'ha sobtat a la classe dels nadons és que tota la feina es realitza al voltant de l'adquisició d'hàbits i rutines. Les activitats són quelcom una mica extraordinari. La idea que jo tenia no era aquesta, però començo a entendre com funciona tot i per què. No puc dir que em sentís decepcionada per veure que les propostes estaven molt limitades i que "gairebé no fan res". Imagino que és normal, mai havia treballat amb infants tan petits. No tenia gairebé cap coneixement envers la feina amb nadons. Tinc la sensació que la carrera està més enfocada a l'etapa 3-6. Potser és una sensació meva, però m'he trobat que no tenia ni idea de què es feia en una aula de bebès. Ara és quan començo a comprendre moltes coses, com la importància del canvi de bolquers, l'autonomia personal, la lliure manipulació de diferents elements... Ara ho veig!

Sé que és aviat per parlar perquè només duc tres dies, però estic contenta a la classe que m'ha tocat. Al principi la meva companya i jo semblàvem unes "intruses" dins l'escoleta, però ara ja ens coneix tothom, els educadors ens criden pel nostre nom, i això significa que saben qui som i què fem allà. Compartim opinions, parlam, ens relacionam amb les famílies... Jo diria que em començat amb molt bon peu. Esperem que segueixi així.