dijous, 8 de març del 2012

Una jornada a l'escoleta

El meu dia a l'escoleta comença a les 8 del matí. Fins les 9, la meua companya de pràctiques i jo aprofitem per posar-nos al dia amb temes de la universitat. Anem avançant feina de l'assignatura del Pràcticum i també de l'assignatura de Reflexió i Innovació Educativa. També aprofitem per revisar alguns documents de centre, com el PEC i la PGA, per anar agafant idees de cara a la nostra futura tasca docent.



Quan són les nou, anem a esmorzar. Tenim un quart d'hora per fer-ho. Anem a la cuineta del centre, on hi ha un petit menjador per al personal i allà podem preparar-nos el menjar tranquil·lament. En acabar, ens dirigim cap a les nostres aules.

Des de les 7'45 fins les 9'00 del matí es van rebent els infants a les diferents aules del centre. Quan arribo a la meva classe, encara van arribant alguns nens i nenes. Se'ls dóna la benvinguda i se'ls acull a l'aula. A més, aquest moment també s'aprofita per fer alguns intercanvis amb les famílies. Hi ha un espai per a la conversa, perquè els pares i mares puguin comentar alguna cosa a la mestra o a l'inrevés. La benvinguda es realitza fins les 9'30 del matí aproximadament, que ja és l'hora de l'esmorzar. La cuinera del centre porta l'esmorzar a la classe. S'asseu els infants a les cadiretes i, en primer lloc, se'ls dóna la fruita. A la classe dels bebès, que és on estic, acaben de començar a menjar aliments sòlids. Després de menjar-se una petita peça de fruita, se'ls dóna la papilla, també de fruita. L'esmorzar dura aproximadament mitja hora. Després, se'ls renta les mans i la careta i se'ls canvia el bolquer. Mentre es van rentant uns infants, els altres juguen a l'estora. Quan són les 10'30 se'ls posa a dormir. A alguns se'ls ha de fer companyia una estona, balancejar-los, etc. Quan s'han dormit, la mestra de l'aula i jo, aprofitem per fer altres coses relacionades amb activitats, projectes, etc.





Cap a les 11'30, normalment, es comencen a despertar els infants. Alguns es desperten abans de l'hora. Altres, poden estar dormint gairebé dues. Quan es van despertant, se'ls canvia de nou el bolquer si fa falta. Quan s'han despertat tots, es realitza l'activitat que hi ha programada per aquest dia o bé fan joc lliure. Si fa bon dia i la gespa del pati està eixuta, surten fora una estoneta. A vegades se'ls posa música a l'aula, se'ls treu la panera del tresor, etc.

A les 12'30 comencen a arribar els pares i mares per recollir els infants. Només hi ha una nena que es quedi a dinar. Espero fins les 13'00 que hagi acabat de dinar i pregunto a la mestra de la classe si necessita ajuda. Si em diu que no, vaig al menjador i ajudo a donar el dinar a les altres classes. Els nadons tenen un horari diferent i a la una del migdia ja estic lliure, per dir-ho d'alguna manera. Així que aprofito per donar una mà a algun grup dels més grans per si ho necessita. Després del dinar, a les 13:30, ajudo a canviar bolquers i a rentar les mans als infants. A partir de les 13'45 aproximadament, comencen a arribar els primers pares.

A les 14:00, em trobo amb la meva companya i juntes agafem el cotxe per tornar cap a casa. No podria acabar aquesta entrada sense una reflexió final. Com haureu pogut veure, a l'escoleta, i més a la classe dels nadons, l'horari gira al voltant dels hàbits i les rutines, i és que el més important en aquesta edat és atendre les necessitats fisiològiques dels infants: la son, la higiene i l'alimentació. Per això, pot sermblar un horari molt tancat o que no ofereix espai per a activitats de caire més "lúdic". Una o dues vegades a la setmana es realitzen diferents activitats que s'encarrega de planificar la tutora i que estan relacionades amb el projecte de centre, que enguany és la interculturalitat. A més, durant les activitats de joc lliure hi ha espai per a la sorpresa, per a l'espontaneïtat, donant-se cada dia noves situacions d'aprenentatge que a l'observador poden costar de veure: un infant que comença a parlar, un infant que s'ha aixecat i s'aguanta de peu, un infant que ha estat capaç de menjar-se una petita peça de fruita... Poden semblar coses tan normals que passen desapercebudes, sovint, a l'ull de l'adult, però des de la mirada de l'infant, són nous reptes, noves fites, nous aprenentatges.




Imatges: 12 i 3.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada