Sembla mentida, però ja estem a més de la meitat de les pràctiques. Quan vaig començar la carrera veia molt llunyà el tercer curs i les pràctiques. I ara ja no queda res per acabar-les. El temps passa molt de pressa.
La meva experiència està essent, per ara, bastant bona. Estic satisfeta d'haver pogut triat el grup-classe que jo volia. Vaig escollir la classe dels nadons perquè no tenia cap tipus d'experiència amb infants tan petits. Sí que he treballat durant anys amb nens d'entre 3 i 6, però mai tan petits. Tenia ganes de poder veure quines diferències hi ha entre unes edats i unes altres, sobretot, pel que fa a la dinàmica de classe.
Al principi, he de reconèixer, que vaig esser molt prudent. Vaig arribar a la classe dels bebès amb timidesa, però també admiració. Sempre havia volgut veure com es treballa a una classe amb infants tan petitons. Sentia que jo era algú estrany dins la classe. Els nens i nenes han establert un vincle molt fort amb l'educadora del grup i ha estat complicat, per a mi, poder-los demostrar confiança i seguretat. A més, sempre he intentat tenir molt de respecte pels ritmes de la classe, ja que sóc jo qui s'hi havia d'adaptar i no a l'inrevés. Les primeres setmanes les meves intervencions van ser bàsicament col·laboratives, sempre intentant demostrar iniciativa en les accions. Des del primer dia que vaig arribar he fet canvis de bolquers, he donat esmorzars, he posat a dormir els infants... En tot moment he volgut mostrar-me com una persona disponible dins l'aula, però amb prudència, perquè tenia por de trepitjar les funcions de la mestra i no volia que pensés que em prenia massa llibertats.
Ara me moc més lliurement dins l'aula, tinc les coses més per mà i sento que s'ha establert un vincle amb els infants de l'aula. Encara que només hi estigui uns mesos un dels objectius principals per a mi era el de poder ser una figura de referència per als infants de classe, i crec que, en certa mesura, ho estic aconseguint. Pot semblar banal el que diré, però et fa sentir feliç veure que un infant ve als teus braços quan plora o sentir que una nena ja s'ha après el teu nom i et crida. Per a mi, això és molt important, perquè és una demostració que, potser, el que he fet no està tan malament. Des del meu punt de vista, la creació d'un bon vincle és un dels objectius més importants el primer curs de l'escoleta: és la base per a l'establiment de properes relacions i cal que el procés d'adaptació es dugui a terme amb delicadesa i respecte, tant cap a l'infant com cap a les famílies. M'hauria agradat molt poder veure com es duu a terme aquest procés. Espero tenir la oportunitat de veure-ho abans de començar la meva tasca docent perquè voldria estar preparada per al moment.
Un sempre dubta de les seves capacitats i és normal preguntar-se allò de "se'm donarà bé?", "m'agradarà estar a una escoleta?", "serveixo per això?"... A mi, m'ha passat. I crec que no és un mal senyal, ja que és una manera de reflexionar sobre la teva pròpia pràctica i de preguntar-te a tu mateix si consideres que estàs fent una feina ben feta. Crec que tothom s'hauria de preguntar això en algun moment de la seva carrera. De vegades s'han de prendre decisions difícils i triar un o altre camí. Per això no ens hem d'enganyar a nosaltres mateixos. Hem de ser sincers i considerar la nostra tasca com quelcom molt important: educar.
Em sento a gust al centre. Ens han acollit molt bé i l'equip educatiu ha dipositat molta confiança en nosaltres i en la nostra pràctica. Ens donen molta llibertat a l'hora d'actuar, prendre decisions i dir la nostra. Compten amb la nostra opinió i les nostres idees, i això és molt important perquè un se sent acollit.
Per ara està essent una experiència que qualificaria de molt bona i molt enriquidora, tant per les coses bones com per les que no ho són tant. De tot s'aprèn. Així que el que ara em queda es continuar endavant i començar a dissenyar activitats programades per al projecte d'aquest semestre. És el que em queda per fer i potser m'està costant una mica perquè sento que em falta experiència. Però bé, si l'activitat em surt malament, hauré d'esbrinar on m'he equivocat i intentar-ho fer millor a la pròxima. També faré una rotació i canviaré d'aula uns dies. M'agrada la idea perquè tinc ganes de veure què es cou a les altres classes i quina és la seva dinàmica així com conèixer un altre estil docent.
Espero que tot segueixi tan bé com fins ara.
