He de confessar que definir quin és el meu concepte d'infant em costa moltíssim. A més, per a mi, el concepte d'infant ha anat evolucionant, variant, sobretot amb l'adquisició de nous aprenentatges al llarg de la meva carrera com a estudiant d'Educació Infantil. Segurament quan vaig arribar no pensava en un infant tan capaç o tan competent com sé ara mateix que és. El meu concepte d'infant el relaciono directament amb l'autonomia. Els infants són capaços de fer el que sigui per si sols si se'ls acompanya de la forma correcta. Certament, quan són nadons, és complicat poder parlar d'aquest concepte, però si ens fixem en les activitats que realitza l'infant al llarg del dia, podrem veure com, passet a passet, cada dia va superant un esglaó més cap a la seva autonomia personal. El fet d'aixecar-se i caminar és un dels més significatius dins el camí cap a l'autonomia. L'infant aprén a desplaçar-se sol, sense l'ajuda de l'adult, i això li obri moltes portes per adquirir nous coneixements. Parlar és un dels altres moments significatius de la vida dels infants. L'infant aprén, a través de l'estimulació del seu voltant, a parlar, a expressar allò que sent, a demanar allò que desitja.
A través d'aquests exemples intento explicar doncs, quin és el meu propi concepte d'infant: un infant capaç de comunicar-se, d'expressar-se, amb unes necessitats pròpies de la seva edat i de la seva persona (afectives, emocionals, de relació, intel·lectuals, etc), competent,... La llista no acabaria. Si bé és cert que al llarg de la història el concepte d'infant ha anat variant molt, ens trobem en un punt en el qual la infància és reconeguda com una etapa de vital importància i amb unes necessitats específiques, on el paper que adquireixen els infants passa per tenir uns drets propis que, malauradament, de vegades són ignorants. Per això és responsabilitat de la societat i dels governs i administracions en general vetllar perquè els nens i nenes puguin gaudir d'una infància digna i feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada